El petit de casa es fa gran. Aquesta setmana estem tots emocionats i nerviosos preparant el festival de final de curs de la Pandy. I també una mica tristos: també és el final d’una etapa meravellosa en la vida del Marc.
Només tenim paraules d’agraïment per totes vosaltres. Recordo el primer dia a l’escola, ara farà dos anys. El Marc s’estrenava com a Pollet i nosaltres estàvem neguitosos. S’adaptarà? Estarà bé? Serà feliç en aquesta escola? El cuidaran com a casa?
Doncs la resposta és fàcil: un SÍ. Rotund i absolut. El Marc s’ha sentit estimat, ha rigut, ha fet amics i ha après. Primer com a Pollet i després com a Peix. Ha après els colors i uns quants números, a cantar i a picar de mans, a saltar amb els peus junts i a no necessitar el bolquer. A menjar sol i a baixar pel tobogan. Però també ha après a fer petons, a creure a la mestra, a demanar perdó quan cal i a perdonar quan és necessari.
Gràcies, Laura i Àgata, per la dedicación i la paciència del primer curs. Amb el nen i amb els pares.
Gràcies, Sandra i Sílvia, per tots els mimos que li heu fet el segon any. Un any difícil a casa nostra.
Gràcies, Laura i Merche. Ens cau la baba cada cop que el sentim demanar la joguina de color “blue” o cantar-li a la seva germana petita allò de “jo tinc una maneta, la trec a ballar….”
I gràcies a tots els que feu que la Pandy sigui alguna cosa més que una escola. El Marc marxa, però no del tot. L’any que ve el tindreu per aquí alguna estona. I segur q algun dia, a més, també ens acompanya a recollir la seva germaneta, l’Alba. Ella s’estrenarà com a Pollet al setembre. Us puc assegurar que nosaltres la portarem tranquils, completament segurs que està bé, cuidada i feliç.
Moltes gràcies i bon estiu!
